Ccix Muḥend Ulḥusin n taddart At Si Ɛmara deg Lɛerc n At Yeḥya, d amrabeḍ amzuṛ, d amedyaz, d bab n wawal. Ilul deg useggas 1836 di taddart-is i illan zik d taxliǧt tamejtuḥ iqnen ɣer taddart n Taqa At Yeḥya, yemmut deg useggas 1901.

Ccix Muḥend u Lḥusin
Tameddurt
Talalit Taqa, 1837
Taɣlent Algérie française (fr) Suqel
Lmut 1901
Tiɣri
Tutlayin Taɛrabt
Taqbaylit
Amahil
Amahil amedyaz d religieux (fr) Suqel
Taflest
Asɣan Tineslemt

Axerrub At-lḥusin deg-s tlata yixxamen: At-Belqasem, At-Ɛmara, At-Ɛisa, Ccix n uxxam At-Belqasem.

Baba-s d Muḥend Lɛarbi At-Lḥusin, Yemma-s d Lalla Malḥa Tabuzeḥrirt n uxxam n Sidi Mḥemmed u ɛali si taddart n Buzeḥrir deg At Frawsen. Yesɛa tlata yessetma-s. Yiwet ladɣa mechuret d Lalla Faḍma ; yugar-itt Ccix di laɛmer ; tuɣ Meqran n At Ɛmara si Ɛadni. Tayeḍt d Faṭima, tuɣ ṭaher At-Belqasem. Tayeḍ d Aɛwica, tuɣ argaz n At Ɛmara.

Asmi yella Muḥend d aqcic yella d ameksa, am neṭṭa am-warrac n lweqt-nni. Qqaren; mi yeksa alamma d tameddit, ad d-yerkeb ɣef yiwen deg yizgaren-nni ikess.

Deg tudert-is d amzuṛ, ttasen medden ɣur-s akken ad t-ẓuren, ad sen-ifru iɣeblan d tilla. Deg asmi immut armi d tura, gan-as taqubbet rrif n uxxam-is. Yal aseggas ttegen-as zzerda!

Tamselyut ẓreg

Inna-Yas Ccix Muhend; Mulud Mɛemmri