Aɣsi (Assaɣ ussnan: Canis lupus) d agman ameqran yakk deg twacult n taydiyyin, Timesɣaz sskanayen-t-d d akken iɣas (asget n weɣsi) ddren deg tegnit seg 300,000 n iseggasen aya, Aɣsi yezdi deg yiwen n uẓar imezdi yakk d waydi ɣas akken ttwafken-d kra n yisteqsiyen ɣef tesfelsant n tegrayt-a tussnant maca azal ameqran n inzaten (ttbut) yellan ssentamen-d tiẓri ayi, Dɣa imusnawen ukzen-d aṭas n tdu-lemsin maca amdan-nsent n tidet d win zeddiɣen deg tezrawt

Aɣsi
Addad n taggaẓt

Talmest ur tettwaggez (IUCN 3.1)
Tasensartut
TageldaAnimalia
AdurChordata
AsmilMammalia
TafesnaCarnivora
TawacultCanidae
TawsitCanis (fr) Canis
talmest Canis lupus
Linnaeus, 1758
Taẓuni tarakalt
Isali amatan
Tadist 62 ass
Aɣbalu agejdan n wučči Awtil, Lièvre d'Europe (fr) Suqel, Amezzirez, bison (fr) Suqel, charogne (fr) Suqel, Tizerzert, Izerzer, Bœuf musqué (fr) Suqel, Ilef, Ovis orientalis (fr) Suqel, Rupicapra (fr) Suqel, bouquetin (fr) Suqel, lemming (fr) Suqel, Arvicolinae (fr) Suqel, Castoridae (fr) Suqel, mouton (fr) Suqel, Tafunast, aydi, amcic, baie (fr) Suqel, adeffu, poire (fr) Suqel, tiẓurin, herbe (fr) Suqel, saumon (fr) Suqel, Odocoileus hemionus (fr) Suqel, chevreuil (fr) Suqel, Akʷrekʷdan, Arraɣ, ragondin (fr) Suqel, Chien viverrin (fr) Suqel, Afrux, Aslem, mouflon corse (fr) Suqel, wapiti (fr) Suqel d gaspillage alimentaire (fr) Suqel
Acala n wul 90 beats per minute (en) Suqel — 200 beats per minute (en) Suqel
Afud n wazuk n weɣẓaẓ 136

Ideggan n tudert ẓreg

Zik nni llan iɣas ttidiren deg tjumma tamaggagt (wssiɛen), Seg Urasya d Marikan n Ugafa yakk d usamar alemmas, ma d tura zeddiɣ (mazal) ttidiren anagar deg kra n ideggan kan s usrag (s ssebba) n wegmar i waexdem n weglim-is yakk d ugzam n tẓegwa i tmuska (i lebni) n tuddar d temdinin ayen ara ad yeglun s umray n iɣas d ifganen sin akin tettili-d tmenɣiwt n tɣerfin yettilin deg yideggan nni, Ɣas akken llan-d yakk isefk-a ayi yessedrusen (yessenqasen) deg umdan n iɣas maca talmest-a tettwasismel d talmest ur nettwaggez u unect n (ɛla ḥsab) n Tiddukla tagreɣlant i taggaẓt n tgama

Tikeli ẓreg

S umata, iɣas ttidiren deg tegrawt yettusemman aclag, Maca llant tikwal dgi id yettwaf yiwen n weɣsi yettidir iman-is aladɣa mi ara ad yili d awessar yezzarab-it uwtem amenẓad (lqayed), Igmanen n yal aclag rennun neɣ ttenqasen s wezray n wakud s unect n imezzarwen igamanen am tilin n wučči d waṭṭanen ... Atg, s umata deg yal aclag ttilin seg 2 ar 20 n iɣas ma deg ulemmas ttilin 8, Ma d aclag meqqren yakk yewweṭ ar 36 n igmanen deg Alaska aseggasn 1967

Amyaraw ẓreg

Amsawal ẓreg

Asismel ẓreg

Aɣsi d talmest yeṭṭafaren tawsit n waydi dgi llant gar 7 ar 10 n telmas n taydiyyin, Dɣa Aɣsi d yiwen n aɣersiw yettwasemman waɣsi, ma d tilmas n iden gan-t d: aɣsi azeggaɣ (Canis rufus), Aɣsi Ahendi (Canis indica), Aɣsi n Himalaya (Canis himalayensis), Aɣsi agmudan (Canis lycaon) d waɣes (Canis simensis) ɣas akken azernen ur yefri ara ɣef ma yella kra deg tdu-lmasin-a yessefk ad ttwikksent seg usismel n iɣes neɣ ad qqimen-t

Tamhazt ẓreg

Tiẓra titrarin qqaren-t-d d akken aɣsi iban-d deg tazwara yakk deg Urasya deg tazwara n tallit tatrart yudsen acku iban-d seg yiwet n tezrawt (teɣṛi) tazernant n uzeffar aɣisan (Nucleic acid) d akken aẓaṛ n iɣas n Asya yettuɣal ar 800,000 iseggasen yezrin, s unemgal n yiɣas n Uruppa d Marikan n ugafa anda aẓaṛ-nsen yettuɣal ar 150,000 n iseggasen kan am tidak n usamar alemmas anect-a yella-d seld n mi id ssknen-t timesɣaz deg Uruppa ttuɣalen-t i wazal n 500,000 n iseggasen arwas (amcabi) meqqren d tdu-lemsin n Asya

Tidu-lmasin ẓreg

Assaɣ d yiṭan ẓreg

Addad amiran d uzrin ẓreg

Aɣsi deg yidles alsan ẓreg

Ẓeṛ daɣen ẓreg