Ibn Sina (s taɛrabt : أبو عَلْي الحُسَيْنَ بن عَبد الله بن سِينَا), illul deg 980 ɣer yiri n Buxara d yemmut deg 1037 deg Hamdan (deg Iṛan n tura), d amejjay (ṭṭbib) ed afelsaf[1] ineslem, yettwassen s yimuhal-is deg yeḥricen n tafelsaft d tasnujjya, yura Adlis n ḥellu (s taɛrabt : كتاب الشفاء) d tasanayt tameqqrant tussnant ed tafelsafit. yura daɣen Lqanun n tasnujjya (s taɛrabt : القانون في الطب) d yiwen seg yidlisen i yettwassnen mliḥ n umezruy n tasnujjya[2].

Simpleicons Interface user-outline.svg Ibn Sina
Avicenna-miniatur-no-background.png
vizir (fr) Suqel

Tameddurt
Talalit Afshona (en) Suqel, 980
Taɣlent empire samanide (fr) Suqel
Ziyarides (fr) Suqel
Bouyides (fr) Suqel
Axxam-is Ray (fr) Suqel
Buxara
Ourguentch (fr) Suqel
Gorgan (fr) Suqel
Hamadan (fr) Suqel
Tutlayt tayemmat Tafursit
Lmut Hamadan (fr) Suqel, 18 Yunyu 1037
Ideg n uẓekka Avicenna Mausoleum (en) Suqel
Tiɣri
Tutlayin Taɛrabt
Tafursit
Inelmaden
Amahil
Amahil afelsuf, amedyaz, Amesnallun, ṭṭbib, théoricien ou théoricienne de la musique (fr) Suqel, Amsengam, amusnak, amsekrar, éthicien ou éthicienne (fr) Suqel, faqîh (fr) Suqel d amaru
Important works Canon de la médecine (fr) Suqel
Livre de la guérison (fr) Suqel
Al-isharat wa al-tanbihat (en) Suqel
Influenced by Al-Biruni (fr) Suqel, Plotin (fr) Suqel, Muḥemmed, Claude Galien (fr) Suqel, Aristot, Hippocrate (fr) Suqel, Avenzoar (fr) Suqel, Wassil Ibn Ata (fr) Suqel, Abu Zayd al-Balḫī (fr) Suqel, Al-Kindi (fr) Suqel, Rhazès (fr) Suqel d Al-Fârâbî (fr) Suqel
Taflest
Asɣan Tineslemt

TizmilinẒreg

  1.   Avicenne, deg larousse.fr.
  2. (en) Avicenna, deg britannica.com.