D amussnak (mathématicien) aṭelyani, Leonardo Fibonacci, neɣ Leonardo Pisano (Leonardo n Pise), ilul di temdint n Pisa tamdint n tnezzut (commerce). Mi yewweḍ 20 n yiseggasen di ticett-is iḍfer baba-s ɣer tafriqt ugafa (ar Bgayet) din i yeɣra anagraw n usmiden ihendiyen d usmiden inselmanen. Mi d-yuɣal ɣer Turuft (Europe), deg useggas 1202, yessuffeɣ-d adlis Liber abaci, deg-s i d-immal asmiden anselman d wulac (0).

Leonardo Fibonacci
Tameddurt
Talalit Pisa, 1170
Taɣlent République de Pise (fr) Suqel
Lmut Pisa, valeur inconnue
Ideg n uẓekka Campo Santo (fr) Suqel
Tawacult
Baba-s Guglielmo Bonacci
Tiɣri
Tutlayin Taṭelyant
Talatint
Amahil
Amahil amusnak
Important works Liber abaci (fr) Suqel
suite de Fibonacci (fr) Suqel
nombre de Fibonacci (fr) Suqel
Livre des carrés (fr) Suqel
identité de Brahmagupta (fr) Suqel
Practica geometriae (en) Suqel
Taflest
Asɣan Tamasiḥit

Fibonacci yura ɣef tiẓri n yemḍanen d tnezzeggit (géométrie), yettwassen daɣen s umazrar (suite) n "tlalit n iwtal":

U1=0 ; U2=0 ; Un=Un-1 + Un-2 n>2 (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, ...).

Amazrar-agi isnulfa t-id asmi is d-sutren kra n imɣiden ɣef tnerni n iwtal-nsen. Ran ad walin acḥal n iwtal ar a d-yeǧ myal awtul illan ɣur-sen. Dɣa netta, imi i issen i tusnakt tikli issal-id amazrar yeṭfen ism-is ar ass-a : amazrar n Fibonacci.

Iɣbula ẓreg

  • Ḥend Sadi Tusnakt s wurar - Mathématiques récréatives, Asalu & ACB, 1990

Tamselyut ẓreg